sábado, 11 de junio de 2011


Arriba un moment  què la vida dóna un gir tan brusc, que de la nit al dia, apareixem, com si tot el que havíem viscut el dia anterior, fos alguna cosa que no tenia res a veure amb nosaltres, com si de sobte canviés de un segle a un altre, sense conseqüències que ens demostrin, que tot el passat, l' haviem viscut en primera persona.
El meu canvi no va esser d'un dia per l'altre, almenys així ho crec ara, vaig anar adonant-me a poc a poc, o. .. per a res he canviat?. De vegades crec que és l'entorn, que no vaig encertar en escollir amistats, però ... tenia una altra opció? He pensat molt, li he donat massas voltes i la fí no podia ser un altre, definitivament, vaig errar en escollir.
Els meus pensaments, es centren moltes vegades, en la meva vida de com h' anat passant el temps, no aconsegueixo recordar en quin moment vaig deixar de ser jo, per tornar a ser o millor, per començar a ser, qui hauria estat, de no haver-me arrencat dels meus arrels i. .. penso, arrencar? portar-me a un altre lloc no era precisament arrencar de les meves arrels.
No recordo ni quan ni com, van entrar aquestes idees absurdes al meu cap, el que si es i estic cada vegada més segura, és que la vida la portem les persones, com creiem és el més correcte, qui sóc jo, per retreure el que els meus pares fessin? sortís bé o malament, van fer el que en aquell moment creien el millor, o. .. no? és igual no sóc ningú per jutjar comportaments, atès que no m'agrada que jutgin els meus
escolto moltes vegades, sobretot en els petits nuclis de població, que els catalans, són molt reservats, que són persones que infravaloren als que no són del seu país, dic país, perquè així ho sento, no en va els meus sentiments es van forjar en aquesta terra, la meva cultura és catalana, els meus costums i si em esforço a recordar ... els meus amics meus hàbits diaris, tota jo sóc d'aquesta terra. Una terra que em va ensenyar a estimar tot allò que formava part de mi, per això entenc ara, que mai oblidés les meves arrels.
No entenc el canvi, aquí s'intenta formar els fills, amb la clara idea que no són d'un altre lloc que aquest, que el millor que hi ha és això i que  quí no pensi com tu, o està boig o és diferent.
Afortunadament, no passa a tot arreu i si passa, tampoc és tot el món el que pensa així, es podria pensar, que aquesta forma d'actuar, es produeix entre gent, de poca cultura, paradoxes de la vida ¡no¡, els que discriminen per no pensar com ells, la major part de les vegades, acadèmicament, tenen una gran cultura, ¡llàstima ¡que els valors personals, no els imparteixen a la universitat